Som la Marta, la Cristina, la Sara, el Pere i la Natàlia, 5 estudiants d'educació de la Universitat Rovira i Virigili.
La creació d'aquest blog conjuntament amb la seva intenció és explicar les inquietuds, temes, reflexions, etc. del complex món dels adults tot a mesura dels més petits de la casa. Ja s'ha acabat escoltar frases com "això són coses de grans" o "ja ho entendràs quan siguis gran".
divendres, 23 de novembre del 2012
La màquina és un reflex de nosaltres!
L'entrada d'avui està basada en el següent vídeo.
De la mateixa manera que la cal·ligrafia ens pot
donar idees sobre l'estat d'ànim i la manera de ser de les persones, el
llenguatge 2.0 que utilitzem no deixa de ser un reflexe de nosaltres
mateixos. La diferència és que aquelles línies que queden escrites en un
paper i potser no arriben mai a veure la llum, en l'àmbit digital en
qüestió de segons poden donar la volta al món. Som realment conscients
de la universalitat d'aquest llenguatge? Quines conseqüències pot
tenir...?
Recentment al cinema s'ha estrenat la pel·lícula "Fènix11-23" un exemple clar i real de l'abast d'aquest llenguatge 2.0, en la qual una família veu amenaçada la seva vida quotidiana per la repercussió que l'ús d'aquest llenguatge pot tenir.
Aquesta pel·lícula ens pot servir per a consenciar als més petits quin és el poder i l'abast que té el llenguatge 2.0
2 comentaris:
Carlos
ha dit...
Nos quejamos muchas veces de que se pierden las tradiciones, pero somos nosotros mismos los que nos encargamos de dejarlas en el olvido. Esas líneas escritas en papel, en la mayoría de los casos muy cuidadas, plasmando sentimientos, sensaciones, ideas..., esconden en si misma una parte muy personal de nosotros mismos, que no siempre tienen porque ser compartidas en una comunidad virtual donde todos pueden acceder a ellas, precisamente la privacidad que queramos darles les confieren esa magia que las hace tan especiales, porque no porque algo se divulgue más o sea más visto es mas importante, la importancia de esas palabras se la damos nosotros mismos. No recuerdo yo una carta escrita plagada de tantos errores, faltas ortográficas,barbaridades escritas que por falta de tiempo al plasmar las ideas y por no ser razonadas acaban dando lugar a esas palabras "extrañas" que agreden al lector.Lo importante en este caso seria escribir rápido y no tanto lo que se escribe ni el daño que puede hacer en quién lo lea. Preocupémonos más en cuidar esas formas de actuar y escribir, y no tanto en escribir tanto y divulgarlo.
Saludos desde Extremadura, espero tengáis suerte con vuestro blog y compartáis muchas entradas que amenicen las tardes de los lectores curiosos.
Perdona el retard. Moltes gràcies per escriure en aquest petit projecte. A l'article deixàvem anar tota una sèrie de preguntes i qüestions a l'aire perquè cadascú fes la seva pròpia reflexió. Ens agrada la teva resposta, evidentment escriure a mà es deixar impremta no només del que s'escriu sinó també de qui, com, quan i per què escriu. Tots tenim aquelles cartes d'amor o de sincera amistat que escrivíem de joves, avui les mirem i observem que tenen un valor excepcional, molt més que cap cita cèlebre que pugui circular per Internet.
Seguint amb les TIC, ara els infants gairebé aprenen abans a escriure a ordinador que a llapis. Espero que igual que nosaltres els infants d'avui puguin mirar el passat amb enyor llegint una carta escrita a mà i que no l'hagin de cercar en cap base de dades...
2 comentaris:
Nos quejamos muchas veces de que se pierden las tradiciones, pero somos nosotros mismos los que nos encargamos de dejarlas en el olvido. Esas líneas escritas en papel, en la mayoría de los casos muy cuidadas, plasmando sentimientos, sensaciones, ideas..., esconden en si misma una parte muy personal de nosotros mismos, que no siempre tienen porque ser compartidas en una comunidad virtual donde todos pueden acceder a ellas, precisamente la privacidad que queramos darles les confieren esa magia que las hace tan especiales, porque no porque algo se divulgue más o sea más visto es mas importante, la importancia de esas palabras se la damos nosotros mismos. No recuerdo yo una carta escrita plagada de tantos errores, faltas ortográficas,barbaridades escritas que por falta de tiempo al plasmar las ideas y por no ser razonadas acaban dando lugar a esas palabras "extrañas" que agreden al lector.Lo importante en este caso seria escribir rápido y no tanto lo que se escribe ni el daño que puede hacer en quién lo lea. Preocupémonos más en cuidar esas formas de actuar y escribir, y no tanto en escribir tanto y divulgarlo.
Saludos desde Extremadura, espero tengáis suerte con vuestro blog y compartáis muchas entradas que amenicen las tardes de los lectores curiosos.
Buenos días Carlos!
Perdona el retard. Moltes gràcies per escriure en aquest petit projecte. A l'article deixàvem anar tota una sèrie de preguntes i qüestions a l'aire perquè cadascú fes la seva pròpia reflexió. Ens agrada la teva resposta, evidentment escriure a mà es deixar impremta no només del que s'escriu sinó també de qui, com, quan i per què escriu. Tots tenim aquelles cartes d'amor o de sincera amistat que escrivíem de joves, avui les mirem i observem que tenen un valor excepcional, molt més que cap cita cèlebre que pugui circular per Internet.
Seguint amb les TIC, ara els infants gairebé aprenen abans a escriure a ordinador que a llapis. Espero que igual que nosaltres els infants d'avui puguin mirar el passat amb enyor llegint una carta escrita a mà i que no l'hagin de cercar en cap base de dades...
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada